Paraules.

Paraules.

00 01... 

Seguint la ruta de les tempestes i el neguit 

arribaràs al país de les aigües clares.

Seguint la ruta de la joventut 

arribaràs als camps de la vida madura. 

Seguint la ruta del mar dels sons 

arribaràs a l'illa dels violins, els pianos i les trompetes: 

allà seràs hoste de la simfonia de la selva i la platja, 

del dia i la nit, 

del fred i la foguera. 

Serà l'harmonia entre temps i batec. 

Serà l'harmonia entre corriol i pas, 

entre peu i camí. 

00 02...

De vegades, sense saber cap a on fugir, escaño només cap a les parets 

i allà es queda tot el dolor, 

tota l'angoixa, 

tota la ira... 

encara que tremoli el meu cos, 

encara que la mirada proclama amor, 

encara que la paraula proclama t'estimo 

perquè l'amor ens salva quan estem perduts, 

perquè l'humor ens ajuda a sobreviure, 

perquè el perdó es fa necessari cada dia, 

perquè hem d'aprendre a oferir la mà, 

perquè déu habita en els que no contaminen, 

perquè déu habita en els que no esclavitzen, 

perquè déu habita en els que no extorsionen, 

perquè déu habita en els que no adoctrinen

perquè déu habita en els qui estimen el bé. 

00 03... 

L'horitzó es va desdoblar i el cartògraf va anotar estranys galimaties als seus papirs. 

Anys després van trobar R. Crusoe a la illa on els ocells de foc parlen. 

Avui la closca de la Terra s'esquerda 

i milions de telescopis ultrasensibles 

sondegen l'espai, atònits, sols 

davant les galàxies silencioses i davant Déu Callat. 

I no obstant segueixo buscant el teu amor 

com si bogeria i la pressa

 no ens haguessin alletat.

 

00 04... 

... no perdis el fil de les profunditats, petit peix. 

... no perdis el fil de les altures, gavina. 

... llapis, tinta xinesa, 

Gutemberg que va repetint les veritats de l'home blanc, 

mentides que costen menys que la paraula traïda dels seus tractats, les seves lleis i els seus llibres sagrats.

Volem ser lliures com la dansa del salvatge. 

Volem ser lliures com el silenci de les muntanyes. 

Volem ser lliures com la llibertat de qui sap estimar. 

00 05... 

Avui he obert o escrit un vell llibre de gruixudes tapes polsegosas. 

Avui he recopilat o llegit totes les pàgines del patiment, 

totes les pàgines de l'amor, 

totes les pàgines de la perplexitat, 

totes les pàgines del repòs, 

totes les pàgines de la guerra, 

totes les pàgines de la pau. 

He entès que les heretgies mengen carn podrida a les masmorres o als suburbis. 

He entès que les heretgies s'escriuen amb sang. 

És dur dir-ho, però he comprès que tots portem un heretge amagat a dins. 

He entès que tots som heretges o no sabem ser-ho. 

Avui he llegit el llibre invertebrat de la vida. 

Avui he llegit el llibre vertebrat de la vida. 

Avui travesso el laberint. 

Avui el laberint em travessa.  

00 06... 

Un cos destruït, en ruïnes, 

jeu sobre l'herba, 

i sense saber-ho (dorm: 

somni d'amargor, somni d'alegría)

reverdeix sembrat

de brots nous.

Em diu el bosc 

que un tal Noè li ha robat tota la fusta

per no sé quin projecte narcisista. 

Un tropell de passions deslligades 

enfila el carrer de la tarambana 

i desemboca a agenollar-se exhaust 

davant de l'altar de la morigeració. 

Un americà doblega 

una cantonada d'Amèrica 

i de sobta una ràfega de vent 

llença el barret a una claveguera de Subamèrica. 

Els rituals de la desolació no s'assemblen gens als de la incongruència. 

Els rituals de la desolació no s'assemblen gens als del desinterès. 

Una gota diminuta 

acudeix llesta 

en ajuda d'un llac 

que s'extingeix 

i mitiga el seu naufragi 

de sol, plom i sequera. 

La fam abdica al plat. 

La paraula es remunta al grunyit. 

El plor exhibeix el carnet fúnebre 

de repressor de l'amor. 

00 07... 

Crema encens de copal 

i posa tres llavors: una per als animals, 

una altra per als déus 

i una altra perquè creixi la planta. 

00 08... 

     Si et cauen els grillons o perds una lent de contacte, arronsa't d'espatlles i crida al profund de la nit: Que no em trossetji la calamarsa metàl·lica que cau des de les estrelles. Aquest altar que presideix els darrers gestos de vida i bogeria i passió i frenètica transparència.Aquesta tarima sobre la qual el visionari crida, aquest pedestal sobre el qual s'està podrint la carnassa dels seus ideals. M'arrossego fins als peus de qui s'havia banyat als meus ulls. Cometo un crim sense que em tremoli la mà. Un minúscul crim tan necessari com irrompre de sobte en el cor dels esquirols feliços de les branques imparells. Un espantós crim com rentar-se la mà a la sang dels saltimbanquis que van caure fatalment per l'imprevist angle de la soledat. 

     A Addis-Abeba hi ha un pont, sota el pont hi ha una cadira, assegut a la cadira hi ha un home, a la mà de l'home hi ha un rellotge que indica puntual la cita. 

     Dona: Que el Creador il·lumini el teu front, ancià. 

     Home: Veig que no es compleixen els meus pressentiments, creia que tenia una cita amb el vent del desert. 

     Dona: La meva gola roman seca com el vent del desert. 

     Home: Beu. 

     Dona: Aquest riu és un torrent de boques resseques.

     Home: Si busseges profund aconseguiràs filtracions gairebé imperceptibles des d'aquí. 

     Dona: Conec aquest licor. És el residu de les llàgrimes dels qui van esgotar les seves forces i la seva ira. 

     Home: És l'últim aliment, no en pots prescindir. 

     Dona: Encara em queda coratge per vagabundejar fins arribar a la ribera d'algun dels mítics llacs inabastables amb la mirada. Per què creus que sóc aquí, puntual a la cita? Ets un home amb sort, els altres han mort sota la pols del desert i jo sóc qui no ha sentit commiseració per ells. 

     Home: El meu pare era propietari d'immensos ramats, recorria vastes terres i elegia les millors fonts. I el pare del meu pare. I el seu pare també. El meu fill va morir amb aquell plor insaciable, i les seves llàgrimes alimentaran els que resignadament vesteixen la túnica que commemora els seus morts... 

     Dona: ¡Calla! No he vingut perquè m'expliquis les teves misèries. Jo m'alimento de les quimeres creades per ments embriagades.

     Home: El meu germà va morir atropellat per un cavall. Era poderós i temut. Havia fet la revolució, i allà a les muntanyes mai no va ser derrotat. Quan va baixar a la ciutat havia perdut la generositat que parlen les gestes d'insurgent. Quan va morir, les multituds van cridar el seu nom. Mentrestant, els homes admirables que van oferir les seves vides sense claudicar romanen en l'oblit. Jo he vist com retiraven els seus cadàvers del camí després dels dies d'agitació, però mai no em vaig atrevir a alçar la veu. 

     Dona: I ara pretens que em compadeixi de la teva debilitat... 

     Home: Tu em destruiràs. Estic citat amb la meva destrucció. 

     Dona: M'enduré les teves últimes monedes a canvi d'una esperança efímera. Sóc com el verí. Ningú descansarà fins que compleixi la meva venjança contra qui va aniquilar la meva nissaga i em va deixar sense nom. 

     Home: Jo conec el teu nom. Per què creus que he acudit a aquesta cita? Tu ets la Llavor Perduda de l'Últim Llaurador. Ara les tribus s'han desintegrat i ets l'opi que em manté dret.

00 09... Paraules 

     el barret va caure a terra quan va rebre l'impacte de la bala en ple front, l'assassí va agafar el seu automòbil i va conduir a gran velocitat per l'autopista fins a impactar amb un autobús que circulava en direcció contrària, el conductor de l'autobús va resultar il·lès. Les ombres van anar deshilvanant el seu dictat, la nit va ser espessa i a l'alba els ocells que van aconseguir sobreviure es van llançar a un espantós vol sense retorn cap al cràter del volcà de la deessa de les flors carnívores. L'Amazones va sobreviure a la catàstrofe nuclear: els poblats indígenes i uns pocs blancs esparracats i afamats eren l'única població planetària. Tot va sucumbir a Occident, ni a l'Índia va romandre dret un sol temple, quina catàstrofe. Ni una formiga. Tres mil fulles de poesia van es van cremar a casa de monsenyor Osvaldo Gutiérrez Novochoa, que des de petit havia sentit una profunda afició a fer poemes.

00 11...

Paperalls granulats molt entintats i enganxosos, 

clinclín metàl·lic per terra i la nostra mirada que cau i rebota darrere d'ell. 

El pal i la pastanaga, l'antena i el cable, 

temps suspès en l'aire frenètic d'uns elèctrics centelleigs. 

Carburant a mogollón inhalat en garatges públics i a les bodegues dels vaixells mercants, 

la porta del ferri quan s'obre sobre una cantonada de mar i un racó de moll: 

rampa per on despunta l'enrenou de gent i duaners... 

-Bon dia, illa d'aventura, 

mapes subconscients i passaports espurnejants, 

rialles i tertúlies fins a la matinada, 

casino de foc i sorra on es barregen la paraula i l'anècdota,

ruleta per on roda l'om en caselles de mans entrellaçades,  

cercle càlid de mans davant de la fusta-taula i a la pedra-cadira: 

la mar, el bosc, la platja... 

al costat del rierol parsimònic, 

cap als dubtes del qual es llança inquieta la mar cada nit, 

com que al clarejar flueix i apareix un pont de sorra que ens obre camí, 

com que al migdia algú improvisa canals i deltes a la platja, 

com que aquests es trenquen de rails i colors al capvespre, 

com que a cada moment canvia la topografia d'aquesta regió minúscula feta de sorra pi canyar pedra cova hamaca gavina cel marea ressaca 

canya de pescar 

crepitar de brases 

guitarra 

cançó o proclama.

00 12... Paraules 

Hi ha caçadors de somnis que construeixen torres de marfil sobre les meves despulles 

hi ha ments somiadores que mai quedaran atrapades entre quatre parets 

hi ha mans que em porten a coll sense gairebé tocar-me 

hi ha ulls que construeixen murs de formigó i com deserts coagulen cada llàgrima abans que neixi 

hi ha alens que gelen i hàlits que em fan renéixer dels segles de letargia 

hi ha ànimes que obren un oceà de tendresa sense impureses i hi ha pors que es recargolen en silenci darrere de les portes més inaccessibles 

hi ha paraules que són pinzellades 

i hi ha paraules que són tambors o bales o estrelles fugaces o il·lusions vàcues 

hi ha rostres que tremolen i ungles que s'esmolen sota la mateixa lluna 

hi ha camins i concèntrics laberints de mi mateix 

hi ha boques que seran besades i d'altres que accediran a la vasta regió de l'oblit

hi ha amor i odi a les meves entranyes 

hi ha odi i amor a cada poro de la meva pell

i una agònica espera que esclatarà feta miques per una bomba de rellotgeria que gasta els seus últims segons de silenci 

hi haurà un estrèpit ensordidor i després la música del mar i el vent 

00 13... Paraules 

Vés amb compte

Si vas pels barris baixos 

Et poden deixar amb res 

Hi ha zones perilloses 

Hi ha gent pendent de qualsevol moviment 

Hi ha ciutats senceres submergides a la marea de la por 

Vés amb compte 

Si passes entre turbamultes indocumentades 

Et poden deixar sense alè 

Hi ha parents foscos sortits del fons d'Àfrica 

Hi ha fills de la ciutat iracunds cridant la seva identitat i ideologia entre tsunamis d'indiferència 

Hi ha prestidigitadors de la mitjanit que despleguen amb un bufa el seu fils i et manegen al seu gust com una marioneta 

Hi ha prostitutes que venen una il·lusió de carn 

Hi ha culs en venda 

Hi ha captaires angoixants que exhibeixen monyons atroços improcedents 

Hi ha manifestacions i comparses Rambles a dalt Rambles a baix 

Hi ha traficants d'un opi innocu que ni tan sols t'arrenca d'aquest món 

Hi ha traficants de paradisos multicolors

Hi ha traficants de decorats 

Que faran que no sàpigues on ets 

Vés amb compte 

Si vas pel món 

Vés amb compte 

Si tens alguna cosa a perdre 

                  Resquicio Juvenil.